FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sol abstreure's. Està quasi sempre abstreta en les seves aficions. Retret del tracte de la gent. És un home abstret, que no assisteix als actes públics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix una càrrega. És molt carregós de fer això. Segar és feina carregosa. Que carrega, molesta, amoïna. Que és carregós aquest marrec: sempre plora. Un natural carregós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofereix dubte, que deixa en el dubte. Una virtut dubtosa. Una claror dubtosa. Que està en el dubte. Sempre et veig dubtós, sense saber quina determinació prendre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està sempre com distret del que cal fer. Què feu així encantats? Apa, estudieu una estona més. Paralitzat, s'aplica a un afer, a un negoci, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona justa i equilibrada. Una actitud equànime. Un dictamen equànime. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que posseeix, que desplega, esplendor. Feia un sol esplèndid. Magnífic 1 . Un palau esplèndid. Una victòria esplèndida. Munífic, generós. És molt esplèndid: sempre ens paga el dinar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (algú) en la desgràcia. Malmetre (algú) per sempre moralment o físicament. Ets una desgraciada i ens desgraciaràs a tots. La mainada es pot desgraciar amb joguines punxegudes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma masculina de l'article definit. Sempre estan com es ca i es moix. Han amollat es cans. [...]
